Esperant en va el seu arlequí, ronda prop seu,
ningú diu: què hi ha?
Empassant-se esparpells d'un esperit gentil
ell corre, però el que vol és volar,
només per viatjar, al so de l'adéu.
Mirant no dir res ell espera rera la finestra
i es pregunta quan vindrà,
i sense cor es serví ell mateix els mals somnis
que d'ella va robar.
Va sentir, oh benvingut.
Ells són un home,
ells són dos de sols,
ells van tres de junts,
ells són l'un per l'altre...
Si estàs vora el primer graó,
algú amable et dirà: enrera has de tornar.
L'amor no menteix et va dir una noia de blanc,
que després va marxar;
s'ofega, tot somiant.
Taken from AlbumSongAndLyrics.com
Ells són un home,
ells són dos de sols,
ells van tres de junts,
ells són l'un per l'altre...