Peuades damunt s'arena. Si véns, em trobaras ballant de puntes damunt d'aquesta roca i tu per jo et tornaras loca.
Viatjarem amb un cavall alat, aquest vespre silenciós, cap a racons inexplicables, deserts, salvatges. Esperarem sa nit.
Vaig anar a trobar camins de foc. Me'n tornaria a anar més enfora que mai.
No tinc por de somiar que em perdré pes camí o que no tornaré mai més.
Jo no sé de quina banda bufara. Sa sínia perd aigua i sempre amb es peus banyats. Tenim pedres entre ses ungles, ben pops i despullats, com dues gotes d'aigua a ses cales del Pilar.
Te cantaré as capvespre, t'estimaré a sa matinada, te donaré fruit i te menjaré a besades.
No tinc por de somiar que em perdré pes camí o que no tornaré mai més.
Jo no sé de quina banda bufara. Sa sínia perd aigua i sempre amb es peus banyats. Tenim pedres entre ses ungles, ben pops i despullats, com dues gotes d'aigua a ses cales del Pilar.
Si véns, em trobaras ballant de puntes damunt d'aquesta roca damunt d'aquesta roca... damunt d'aquesta roca... damunt d'aquesta roca...
|