Colpeja fort

Un vell puja una senda Del poble a la muntanya I la senda dia a dia Es fa més curta i més amarga Respira fort i torna cap a casa Ja no queden raboses ni llops Ni esclata-sangs ni margallons Ni figueres de pala ni una trista sargantana Un vell puja una senda Del poble a la muntanya I la senda dia a dia Es fa més curta i més amarga Respira fort i torna cap a casa Ja no veu enamorats pels racons Ni sibarites del cànnabis tampoc Ara estan fent hores extra Per pagar-se la hipoteca Ja fa temps que no plou I els caragols ja no pasturen I ara que hem de sobreviure Som imprevisibles Colpeja fort Un vell puja una senda Trencada i derruïda I com més camina, més renega de la vida I blasfema i se'n recorda de la guerra Pels camins de pols, xeringues i preguntes Els barrancs es trenquen i els ullals desapareixen I els marges ploren, les pedres ploren Tots els pous s'han farcit de sal I els diners han canviat de mans I els marges ploren i els fills se'n van del poble Ho hem gastat tot en la sembra I ara no podem regar I ara que hem de sobreviure Som imprevisibles Colpeja fort Ens mantindrem fidels a aquest poble Ens mantindrem sempre fidels al nostre poble Garbell del temps Parany a la memòria El timó no brota El desert s'acosta Colpeja fort, companya Colpeja!