Translation of El Drapaire by Joan Manuel Serrat

From:

Sempre de matí fes sol o plogués, malgrat el fred
o la boira, de carrer en carrer, sentíem cridar:
«Dones, que arriba el drapaire» Com cada matí, et
vèiem venir... Duies un sac a l'esquena, un puro
apagat, un 'trajo' estripat, la boina i les
espardenyes. Sempre venies seguit per un ramat de
canalla. Eres tota una atracció. Tu, el teu sac i
la cançó... Sóc el drapaire, compro ampolles i
papers, compro draps i roba bruta, paraigües i
mobles vells... Sóc el drapaire, i els marrecs
anaven cantant. «Ja m'esteu empipant massa. No us
ha dit la vostra mare que jo sóc l'home del sac?»
I així fins la nit, de carrer en carrer, i de
taverna en taverna. Amb els teus papers i el cos
ple de vi tornaràs a casa teva. I tornes feliç,
car tot ho has comprat: el peix, el vi i una
espelma. I un bocí d'amor, que et deu haver dat
qualsevol donota vella. Mai no tens temps per a
pensar. A dormir. Bufa l'espelma.
I l'endemà, a voltar el món, tu, el teu sac i la
cançó... Sóc el drapaire, compro ampolles i
papers, compro draps i roba bruta, paraigües i
mobles vells... Sóc el drapaire, i els nens
segueixen cantant. «Ja m'esteu empipant massa. No
us ha dit la vostra mare que jo soc l'home del
sac?»
Translate to:

Sempre de matí fes sol o plogués, malgrat el fred
o la boira, de carrer en carrer, sentíem cridar:
«Dones, que arriba el drapaire» Com cada matí, et
vèiem venir... Duies un sac a l'esquena, un puro
apagat, un 'trajo' estripat, la boina i les
espardenyes. Sempre venies seguit per un ramat de
canalla. Eres tota una atracció. Tu, el teu sac i
la cançó... Sóc el drapaire, compro ampolles i
papers, compro draps i roba bruta, paraigües i
mobles vells... Sóc el drapaire, i els marrecs
anaven cantant. «Ja m'esteu empipant massa. No us
ha dit la vostra mare que jo sóc l'home del sac?»
I així fins la nit, de carrer en carrer, i de
taverna en taverna. Amb els teus papers i el cos
ple de vi tornaràs a casa teva. I tornes feliç,
car tot ho has comprat: el peix, el vi i una
espelma. I un bocí d'amor, que et deu haver dat
qualsevol donota vella. Mai no tens temps per a
pensar. A dormir. Bufa l'espelma.
I l'endemà, a voltar el món, tu, el teu sac i la
cançó... Sóc el drapaire, compro ampolles i
papers, compro draps i roba bruta, paraigües i
mobles vells... Sóc el drapaire, i els nens
segueixen cantant. «Ja m'esteu empipant massa. No
us ha dit la vostra mare que jo soc l'home del
sac?»